Biografia i regnat d'Isabel II

ISABEL II

  1. INTRODUCCIÓ

Isabel II d'Espanya o de Borbó va ser princesa d’Astúries (1830 – 1833) i reina d'Espanya (1833-1868). Va néixer a Madrid el 10 d'octubre de 1830 i va morir a París el 9 d'abril de 1904.

El seu oncle, Carles Maria Isidre de Borbó, fins a llavors hereu de la corona, no va acceptar que Isabel fora nomenada primer Princesa d'Astúries i després reina fet que va provocar les Guerres Carlines que enfrontava carlins i isabelistes.

    2.     JOVENTUT I MATRIMONI

Als 16 anys la van voler casar amb el seu cosí, Francisco de Asís de Borbó que era duc de Cadis. La boda va tenir gran importància a nivell nacional i internacional i es va celebrar a Madrid el mateix dia que la princesa complia els 16 anys. Va ser una boda doble ja que es va casar el mateix dia que la seva germana. Tot hi que el matrimoni d’Isabel II no va funcionar bé van tenir 11 fills tot hi que només en van sobreviure 6.

    3.  REGNAT

Isabel II era filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la seva quarta esposa, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies. Isabel va assumir el tron al 1833 després de la mort del seu pare, quan ella tenia menys de tres anys d'edat. 

Durant els primers anys del seu regnat la regència va ser assumida per la seva mare. En el regnat de la mare va tenir lloc la Primera Guerra Carlina (1833-1840) i entre 1840 i 1843 va ser regent el general Espartero. Amb tretze anys, Isabel va ser declarada major d'edat. Amb el regnat d’Isabel II el govern va donar més importància al parlament i les colònies espanyoles que quedaven a Llatinoamèrica van obtenir la seva independència.

Al llarg del seu mandat es va modernitzar Espanya gràcies a l’establiment de moltes línies de ferrocarril, la reobertura de les Universitats que havia tancat anteriorment el seu pare i la industrialització, la major part sota el comandament de Leopoldo O'Donnell.

Isabel II va aprovar 4 constitucions noves (1837, 1846, 1856, 1857)

La política exterior del seu regnat va ser especialment important durant la Unió Liberal (1858-1863) amb l'annexió de territoris marroquins durant la Guerra d'Àfrica, com ara el Sàhara, el reconeixement de la possessió de Guinea Equatorial,) i el manteniment de Cuba, Filipines, les Carolines i les Marianes, a més de fer expedicions a Mèxic, Perú o Xile.

El regnat d’Isabel II va ser rebutjat molts cops ja que interferia a la política de la nació fet que va produir la Revolució de 1868 i perquè molts membres del govern la manipulaven. El que tampoc agradava al govern era que Isabel II era extremadament generosa i que en més d’una ocasió va donar riqueses de la noblesa al poble per salvar-los. A més, es va enfrontar a alguns presidents dels Estats Units per tonteries cosa que no va agradar massa als altres membres de la noblesa i govern.  En moltes ocasions van intentar acabar amb la seva vida com ara el 1852 quan un cura la va intentar matar just després de que hagués donat a llum.

Finalment, després d’enfrontar-se a la revolució de 1868 va haver d’abandonar Espanya i es va exiliar a França.

    4. Exili

         La Reina va ser acollida a França sota la protecció de Napoleó III on va abdicar a Paris a favor del seu fill, el futur Alfons XII però el fill de Victor Manuel II, rei d’Itàlia es va apoderar del tro i va començar a regnar el 1861.

       Isabel va viure a França la resta de la seva vida des d’on va obrservar la Primera República, el regnat i la mort del seu fill, la regència de la seva nora i l’inici del regnat del seu nét.

         Des que va abandonar Espanya també es va separar del seu marit que va morir el 1902. Ella va morir el 1904 i va ser enterrada davant del seu marit.